Índex
CARRILLO Dt Nov 23, 2010 2:00 amEl mati va comenzar en molt de fred, Domingo i jo calentant a tope i Miguel, com sempre, cagant per el mig dels horts. Pepe, Manu i el Paste van arrivar mes tard i mentre van anar a pels dorsals.
La eixida va ser un escandalo, fent-li cas al meu entrenador Domingo Kriss Karnical, ens vam posar en primera fila, fora de l'arc (fent trampa), al tirar el coet vam eixir dels primers; Domingo, Miguel i jo. Pareixia que anavem a guanyar la etapa, el cotxe de la policia local que tenia que fer eixida neutralitza anava a tope, i el meu marcador em marcava 40-45 km/hora per dins del poble. Total que al kilometre 3 estavem en les primeres posicions, pero a punt de retirarme per estres i agotament.
Pepe, Capella i Manu van eixi darrere, Pichon i Luis ens van adelantar sobre el kilometre 5. Jo li vaig fer tapo a Pichon per a que atacara Miguel, pero no va atacar, a mi em deia que volia fer la marxa en mi, encara que es molt raro per que m'ho havia dit sempre i mai ho complia. Total que vam fer la marxa els 3 junts, pero Miguel i Domingo van estar esperant-me tot el camí. Les primeres rampes van ser molt dures, pero lo millor es que les trialeres de despres es podien baixar prou bé i eren divertides. En la primera part me pasaven tots com si estiguera aparat, claro, es lo que te eixir dels primers.
La millor trialera va ser la coca-cola, era com un campionat d'Espanya de descens: anava per el mig de pins i estaba tota marcada per cinta roja de coca-cola als dos costats de la ruta. A mes era prou complicada, llarga i en salts importants, pero jo i els dos acompanyants la vam fer tota dalt de la bici, sense posar el peu. Tenim un nivell espectacular !!!!!!!, tenint en conter que Miguel i jo fa un any no teniem ni bici. Dins de aquest recorregut ni havien 2 fotografos, per lo que et senties important, per cert, quasi m'enporte a un per davant, em vaig quedar falcat en una pedra a un pam de la seua camera.
En quant als avituallaments .............
La eixida va ser un escandalo, fent-li cas al meu entrenador Domingo Kriss Karnical, ens vam posar en primera fila, fora de l'arc (fent trampa), al tirar el coet vam eixir dels primers; Domingo, Miguel i jo. Pareixia que anavem a guanyar la etapa, el cotxe de la policia local que tenia que fer eixida neutralitza anava a tope, i el meu marcador em marcava 40-45 km/hora per dins del poble. Total que al kilometre 3 estavem en les primeres posicions, pero a punt de retirarme per estres i agotament.
Pepe, Capella i Manu van eixi darrere, Pichon i Luis ens van adelantar sobre el kilometre 5. Jo li vaig fer tapo a Pichon per a que atacara Miguel, pero no va atacar, a mi em deia que volia fer la marxa en mi, encara que es molt raro per que m'ho havia dit sempre i mai ho complia. Total que vam fer la marxa els 3 junts, pero Miguel i Domingo van estar esperant-me tot el camí. Les primeres rampes van ser molt dures, pero lo millor es que les trialeres de despres es podien baixar prou bé i eren divertides. En la primera part me pasaven tots com si estiguera aparat, claro, es lo que te eixir dels primers.
La millor trialera va ser la coca-cola, era com un campionat d'Espanya de descens: anava per el mig de pins i estaba tota marcada per cinta roja de coca-cola als dos costats de la ruta. A mes era prou complicada, llarga i en salts importants, pero jo i els dos acompanyants la vam fer tota dalt de la bici, sense posar el peu. Tenim un nivell espectacular !!!!!!!, tenint en conter que Miguel i jo fa un any no teniem ni bici. Dins de aquest recorregut ni havien 2 fotografos, per lo que et senties important, per cert, quasi m'enporte a un per davant, em vaig quedar falcat en una pedra a un pam de la seua camera.
En quant als avituallaments .............
